dilluns, 16 de juny de 2008

Teoria de l'educació 2. Tancament de l'assignatura

Directament i sense preàmbuls qualifico aquesta assignatura com la més brillant del semestre. De difícil digestió, per les condicions inhumanes de l’agenda, d’àmplia perspectiva, per les possibilitats i reflexions que ha obert, esgotadora, per la quantitat de treball que ha generat, però de realment vàlida, interessant i necessària, encara que hagués estat millor gaudir-la en una major amplitud de temps i preparar-la des de la vessant de l’alumne tal i com es mereixia. Encara que aquesta ja sigui una sensació familiar en aquests temps de corre-cuita universitària.

Admiro la capacitat de portar la classe. Dinàmica, participativa, estimulant, amb gran quantitat de recursos, introducció de les noves tecnologies, d’enfocar i plantejar els continguts, i la capacitat d’estar al dia improvisant sobre l’actualitat.

El blog ha estat un fantàstic fil conductor, perfecte estratègia per presentar materials adicionals, punt de trobada, recapitulació dels passos seguits, en definitiva com ha plataforma de referència, amb la possibilitat de ser una feina pública i lliure a la que tothom pot accedir. De gran valor.

Amb la Wiki, interessant forma d’elaborar un text i plataforma de trobada, i la WebQuest, com ha recurs formatiu, hem descobert interessants possibilitats de l’ambigua tecnologia actual, oferint més amplitud al nostre repertori de possibilitats.

També reconec com a bàsic l’estudi de casos, per entrenar-nos en la millor solució. De fet és el nostre objectiu, millorar l’educació que respirem i salvar el món.

Potser he trobat ha faltar una mica més d’opinió professional i de resposta a les tasques realitzades, contrast fonamental per afinar el rumb cap a pedagog.

Els pilars de l’assignatura han estat: Coneixa la realitat, contrastar-la, defensar el que sigui mitjançant la seva argumentació, donant profunditat i estructura al nostre discurs, pensar en una sèrie d’aspectes que no poden passar-nos per alt i posicionar-nos, escollint quins son els colors amb els que ens agrada pintar.

La meva reflexió sobre tot plegat és que encara estic lluny de l’ordre i la feina tot just acaba de començar, caldrà insistir i molt, però no ens rendirem, seguirem lluitant cap a la metamorfosi de la papallona.

diumenge, 15 de juny de 2008

Les noves tecnologies i l’educació

El desenvolupament de la Societat es vincula amb el seu desenvolupament econòmic, ambdues qüestions van estretament lligades a l'adquisició de competències digitals per part de la ciutadania.

En aquest capítol s’aporta una visió sobre la situació de les noves tecnologies a l'escola, el seu ús i l’impacta en la societat.

Gran part de la competitivitat de la nostra societat del coneixement es troba en la capacitat tecnològica dels seus treballadors, la majoria formats amb el sistema educatiu actual. L’educació tecnològica que reben els nostres estudiants és garantia d’una societat digitalment competitiva? El famós informe PISA només porta males notícies, l’educació i les infraestructures tecnològiques són deficients. Però no es tracta només d’aportar més ordinadors, sinó d’analitzar què volem ensenyar i si els mitjans existents, entre els quals hi ha el professorat, són els adequats.

El professor, que ha d’alliçonar els seus alumnes, ha estat format gairebé exclusivament amb l’ús d’un paquet ofimàtic i un sistema operatiu concret i en l’àmbit de l’usuari. Aquest professor pot provocar la reflexió sobre problemes, valors, usos i educació tecnològica?

La societat del coneixement demana a través de la ràpida creació i obsolència del coneixement, una veloç formació continua. Les noves tecnologies, mitjà amb la que es propaga, són l’eina que no pot girar-se en contra. Proporcionen aprenentatge dins i fora de l'aula, recursos digitals per a la comunitat educativa, millora dels processos educatius, possibilitats en la formació del professorat... i el preuat aprenentatge continu.

La tecnologia per una banda ens permet està connectats a les últimes tendències, l’últim crit, la informació més recent. Ens permet establir plataformes pel debat i la col·laboració, desenvolupant nous mecanismes de comunicació i possibilitats infinites per la realització d’exercicis, tan sols limitades a la creativitat del dissenyador. El problema recau en la necessitat imprescindible d’estar connectat, i això requereix altre cop inversió, i no solament en infraestructura, sinó sobretot en temps i capital humà que procuri noves idees i plantejaments. Conseqüentment, tot i que l'any 2006 la Unió Europea (UE) es va marcar com a objectiu reduir a la meitat la falta de competència digital entre els grups de persones en risc d'exclusió, és un privilegi que no està a l’abast de tothom, esdevenint una altra font de desigualtats amb el conseqüent risc de polarització segons l’accés o no a la informació. Continuem accentuant-les. Encara que, com sempre i en teoria, es prenen mesures.

I jo em pregunto, què se n’ha fet de la simplicitat, de la senzillesa que normalment envolta els moment màgics de la vida? No estem caient en l’excés?

El monstre necessita aliment i devora sense compassió des del seu naixement. És una arma de doble tall. Ens venen l’última tecnologia com el sistema infalible capaç d’operacions impensables fins aleshores i de màxima precisió. Mentida! La tecnologia falla, com el reflexa inevitable de l’incompetència estesa i la necessitat de l’imperi en obrir línies de nous ingressos en detriment de la satisfacció plena dels usuaris escollits. Sembla que no interessin els sistemes estables, que no donguin problemes, donant peu a la renovació continua, a la continua actualització, el menjar del monstre, promovent l’elit dominant i la desigualtat. I quan falla, es presenta indomable, perversa, capaç d’embogir qui té davant, insaciable, fins que de forma miraculosa recupera un inestable equilibri temporal. Plasma doncs la realitat humana, bategant l’herència dels seus creadors, d’error intrínsicament humà.

Internet, messenger, televisió, models d’èxit fàcil, bombardeig d’informació, missatges de la societat de consum, publicitat, pèrdua de valors, les modes, el que tots fan i el que també volem nosaltres, el poder dels valors de les masses, assumir el model que fomenta la competitivitat, mòbil, “play”...tic-tac-tic-tac Realment fa falta tanta màquina? No estem prestant com sempre massa interès al paper del caramel? Estem ja tan acostumats a rosegar plàstic. La vida ha de ser diversa, no ens podem especialitzar en màquines. La vida es viu en societat i s’ha d’aprendre d’ella, necessitem els grans mestres que cap pàgina web ens sabrà donar.

...wikis, moodle’s, fòrums, correus electrònics, blocs, webquests, recursos on-line, múltiples pàgines web, treballant amb el portàtil a qualsevol lloc de la facultat on la wii-fii no falla, ja és una qüestió de legítima supervivència, renovar-se, embogir o morir. Com sempre s’agraeix un ús moderat, sempre recordant el difícil equilibri en la societat de les batzegades. No ens en podem escapar, sinó avances amb ella estàs fora de sistema, ets un inadaptat! Aquest impuls, com sempre surt dels mateixos, el diós dinero obra nous mercats, té el poder.

 

Sobredosi. Una de les funcions més importants que indubtablement el mestre ha de desenvolupar és la de subministrar els continguts adequats, filtrar aquesta informació que ens desborda i col·laborar amb l’alumne. El temps és limitat, la dedicació intensa castiga el cervell, el mestre ha de facilitar els continguts interessants per l’assignatura limitant-los i classificant-los entre essencials i d’aprofundiment, així com els superflus. Aquests filtres previs de les fonts han de servir per facilitar als alumnes el desenvolupament d’unes bones tasques, optimitzant al màxim cada inversió possible d’un temps que cada cop és un bé més escàs.

 

...el fuego camina conmigo, Lynch, D.

dissabte, 14 de juny de 2008

Tendències Educatives

De la mateixa manera que una vida la conformen un seguit d’experiències, l’educació no deixa de ser un conjunt de temptatives que van donant peu les unes a les altres.

Actualment la creació de coneixement avança molt ràpid quedant de seguida obsolet. Per tant, més que formar en coneixements, l’educació s’encara en la capacitat d’anar ha buscar les fonts, desenvolupant la capacitat d’accés a la informació, assolint un bon processament, tractament, anàlisi i gestió d’aquesta.

Com sempre teoria i pràctica difereixen. Inevitablement però, és necessari pensar prèviament en una nova manera de fer, per canviar el que s’està duent a terme i renovar-nos cap un nou paradigma.

La tendència educativa actual, tal i com explica la història de l’educació del nostre país i el recent currículum per competències, amb totes les seves novetats, és cap a l’esperançadora visió Crítica, encara que amb un alt component Performatiu, que acaba deformant la seva finalitat primera, la transformació social, per deixar pas al màxim rendiment, eficàcia i èxit personal. Encara hi han molts obstacles del passat. Persisteix la jerarquia del professor, la necessitat de l’alumne ha adaptar-se al patró establert, la presó del llibre i sovint escasseja el diàleg i el respecte.

Aprecio l’evolució de sobreposar el desenvolupament de les competències per sobre els continguts, però l’educació continua fent pudor. Diria que és la primera de les estafes nacionals. Et diem el que vols sentir, ho tenim estudiat, estem en l’època de les igualtats, que tothom tingui les mateixes oportunitats. Però estem proporcionant realment les eines, mitjans i possibilitats per la resolució dels problemes actuals, perquè això sigui efectiu? Manquen estratègies i recursos, no hi ha temps per tothom. On resta la cultura a l’abast de totes les persones? No tots els alumnes s’adapten al sistema tradicional de classe. La diversitat està de moda, adonem-nos-en de que cadascú és diferent, potenciem les habilitats personals, solucionem les carències, tothom és imprescindible en aquest món, necessitem inversions personals en educació.

dimarts, 25 de març de 2008

Problemàtiques educatives. Reptes del sistema educatiu a Catalunya i Europa.

Un dels problemes més arrelats en la nostra cultura és el de cuidar les aparences sense descobrir la causa verdadera i nucli dels problemes.

L'educació està condicionada per la política i la política als interessos econòmics. No estem educant per ser millors persones sinó per esdevenir més competitius econòmicament, a qualsevol nivell, entre companys o països.

Diners i competició, dues espècies picants que sovint ajuden a treure el pitjor de cadascú.

La veritable lluita ha de ser amb un mateix. Els millors són aquells que havent-se superat ajuden a pujar la mitjana.

 

L'educació doncs, hauria d'anar abans que la política. Només ben educats pot existir una verdadera diplomàcia que treballi pels interessos del poble i no pels d'un mateix. Vivim en un estat de mercantilització generalitzada on tot es pot comprar o mesurar amb diners. Si volem avançar no podem seguir així, és una qüestió d'educació.

 

Però tenim l'obligació de ser realistes i treballar amb el que tenim. No en traiem res de preparar un model ideal que mai es portarà a terme, sinó que hem de modelar el que tenim sobre la taula (encara que se m'escapi el romanticisme).


Reptes:

1) Inversió: «Una educació cara pot no ser bona, però una bona educació no és mai barata.» Coombs, H.

2) Suprimir el fracàs escolar (fracàs del sistema). L'educació és la base del comportament humà. La cultura, amb tota la seva amplitud, és el que ens permet el ple desenvolupament de la vida: personalitat, capacitats i possibilitats de l'individu social. L'educació general bàsica ha de proporcionar una formació integral, aportant les eines que facilitin que cadascú trobi el seu lloc i conseqüentment el seu propi desenvolupament (benefici global).

Educació (valors) + Ensenyament (competències) = Realització personal (creixement, felicitat) = Progrés col·lectiu.

3) Treball dels valors i conducta primària, base d'un comportament positiu i constructiu (cohesió social): Respecte, comunicació, convivència, intercanvi complementari, responsabilitat, autonomia... Amor (Força atractiva que ens uneix. Plató)

4) Revisar els continguts curriculars i els mètodes pedagògics i didàctics. L'ensenyament ha de despertar l'interès dels alumnes (estimulant). Establir un marc que promogui la creativitat i la innovació pedagògica i organitzativa.

Hem de proposar un currículum interessant i útil, que aporti amplitud de visió al alumne, mostri el divers ventall d'opcions i faciliti el descobriment de les seves aptituds o posicions, on cadascú se senti més còmode i pugui esprema al màxim les seves capacitats i potenciar-les.

Pràctica del temps total, fondre les barreres que existeixen actualment entre el treball, l'estudi, l'oci... gaudint plenament de les nostres vides en tot moment. Cultivant la felicitat obtenim la màxima qualitat.

5) Compromís seriós de les institucions en proporcionar un ensenyament públic de qualitat. Verificar i comprovar el bon funcionament, sense que l'autonomia i la creativitat dels bons professionals es vegin disminuïdes per nombrosos controls i normes (equilibri).

6) Resoldre disfuncions de la xarxa educativa. Esforç permanent d'adaptació. Diàleg i col·laboració.

Degut a la velocitat en la que es precipiten els canvis, necessitem un sistema educatiu flexible amb la capacitat d'adaptar-se a les necessitats socials concretes de cada indret i moment, resolent els problemes en la realitat en la que es produeixen, transformant-se amb ella mateixa.

El mecanisme ha de ser dinàmic, amb la capacitat de renovar-se i reciclar-se contínuament, proporcionant una plataforma (espai) que permeti evocar i recollir noves idees i treballar-les conjuntament.

Realitat = Veritat = Anàlisi = Comprensió = Transformació

Alta participació i col·laboració. S'ha de facilitar un marc estable però flexible, que reconegui les bones pràctiques i habiliti eines per facilitar i estimular canvis. Tot el sistema educatiu, no europeu ja, sinó mundial, ha de nodrir-se dels últims avenços col·laborant tots junts en la construcció d'un món millor. Nous mecanismes, noves experiències, noves idees, compartir-ho tot afavorint la construcció plural, diversa i d'enriquiment mutu, pel progrés global de la humanitat.

7) Potenciar el diàleg escola, professors, estudiant i família.

El sistema ha de preveure que si els pares no poden dedicar-se als fills (error econòmic-social), una part important dels estímuls i educació que haurien de rebre per aquesta banda no arriben. Si no són treballats per un altre costat, entrem en un espiral d’ineficàcia.

Els nous reptes educatius per tant, no són solament escolars, sinó que els trobem a la família, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la feina i a la societat. En totes i cada una de les parts subjectades pel sistema.

8) Personal altament qualificat. Els professors, en actualització contínua, han de ser exemples de prestigi i confiança.  Són els educadors del futur, i del futur en depenen les condicions de vida.

L’actuació del professorat representa una gran diferència en el rendiment dels alumnes.


Fonts consultades:

La crisi dels sistemes educatius europeus, informe de “la Caixa”.

Bases per a la nova Llei de l'educació de Catalunya.

Entrevista amb Ernest Maragall: La convocatòria d’una vaga és una reacció excessiva.

LA PEDAGOGIA LÚDICA: UNA OPCIÓN PARA COMPRENDER. V Congreso Nacional de Recreación 
Coldeportes Caldas / Universidad de Caldas / FUNLIBRE Noviembre de 1998. Manizales, Caldas, Colombia.

Trilla, J. (coord.) 2007. El legado pedagógico del s.XX para la escuela del s.XXI, Barcelona, Graó.