LEVEmenT

El passat divendres, ara ja en fa uns quants, contra la seva voluntat, ens vàrem despedir dels arquitectes, ens volien més!

Per una banda és agradable sentir-te desitjat, per altra, fa una mica de pena no poder donar tot el que et demanen i em quedo amb el mal gust d'un final brusc, que la densitat del calendari no ho ha permès fer-lo més feliç. Això sí, hem complert la missió de forma molt satisfactòria, l'equip ha estat indubtablement a l'alçada d'una experiència molt interessant, sobretot pel seu component ben real.

Hem hagut de rebutjar les proposicions desinteressades. L'amor a l'art ens el reservem per la nostra pròpia obra, ara toca continuar amb les batalles més particulars i acabar de tirar endavant el curs.

De l'última reunió destaco el moment en què ens plantegen que condicionar l'espai per una festa també és arquitectura (Nau Ivanow, 4 de juliol, estrena mundial del projecte). Finalment ha estat com el concepte de tecnologia, també està a tot arreu. Quina sort disposar de conceptes Déu per qui els hem de treballar, és impossible escapar-se'n. Sempre justificats, tenim la llibertat de fer el que ens doni la gana, estan a tot arreu on puguem mirar, pensar o somiar. No hi ha escapatòria         ...deu ser veritat.

Però ara que hi penso més detingudament, està clar. L'arquitectura és també un dels tentacles de la  tecnologia, igual que les celebracions, així doncs en què quedem? La festa, que és la part més important de tot l'assumpte, és tecnologia o arquitectura?

La festa beu de totes bandes i es nodreix de tot allò que la pugui fer més alegre. La festa és sobretot una explosió de vida i la vida ja sabem que,

encara que cada cop ens hi resistim més, és natural.

...de dins

Bé, tal i com la lila Carolina sol·licitava, em veig necessitat a fer una menció especial a les Senyoretes demenTs.

Les admiro tant com elles a mi. Potser més. Cap tecnologia s'acosta al seu ajust. És ben cert que l'home, en aquest cas dona, domina una màgia inexplicable. La visió del capvespre és tan sols per aquelles que es deixen portar per l'olor de la feina ben feta. Càlid i confortable l'especie que sembra els nostres camps és dolça i elegant. Subtil i persistent fins al florir, per ser recollida en la seva esplendor immortal i infinita ¿Sóc jo qui parla? ¿O l'esclau poderós que es sent lligat a la causa més noble? Persisteix...

                

              Cadascuna té una clau              si es parla en poesia.

    Dedicat a les flors          arquitectura de la meva dMent cia.

              m mua rc  rcC

RememberS

Les classes s'han acabat. Torno ha viure a Sant Celoni. M'he tallat la barba i els cabells. Canvi de vida. Me n'entero que un altre company de primària ha criat, la força de la natura apreta fort a aquestes alçades, jo també sento el moviment de l'engranatge, però és una experiència que encara no pot arribar, primer m'hauré d'educar.

Torno al tren, ens coneixem de fa temps, segur que em trobava ha faltar. Vaig cap a Mundet, he quedat amb les dmenT's, les Reines de la Tecnologia, per enllestir l'últim treball.

Me'n recordo de l'últim dia de classe. M'ho vaig passar molt bé a la Fira, les nenes em tracten meravellosament, em fa molt feliç sentir-me estimat i poder regalar el meu amor sense traves, i amb la sort de guanyar el wifi sorteig!! ...mmm són tan maques!!

Una altra sorpresa del dia, va ser l'original biografia de la Lena, que enllaça perfectament amb la cita de Freire (de les Profunditats). 

L'últim avenç és sempre un progrés?¿O és la precària solució als problemes que l'últim crit genera, esdevenint una falsa i inútil pèrdua de temps, diners i mal de caps? Proposta: Despullem-nos en la simple nuesa del ser. La majoria de tot plegat són invents inútils que ens condemnen a una dependència artificial acumulada. Estem en crisi, el sistema cau pel seu propi pes.

A les 20h passades del mateix dia, me'n tornava cap a Mundet, amb la gent que s'ho passa bé mentre estudia, és la festa de fi de curs, no hi podia faltar, encara que tan sols em pogués permetre el tranze de la batucada final. M'encanten les nostres celebracions!! Són molt autèntiques. No us les podeu perdre.

És hora d'esmorzar.

Ziga-Zaga

Eufòria col·lectiva. Quan l'ànima necessitava sortir, des de la finestra de casa, els meus crits trobaven resposta. Mai havia viscut un partit amb tanta intensitat, un moment històric, únic, que uneix i fa vibrar tot el carrer, la ciutat, l'univers ...i sento la màgia que suposa compartir aquests moments amb la multitud desconeguda, que per uns moments esdevé íntima germana de sofriments i festa sense control, que desbordi l'alegria! Ells som nosaltres, gaudim la glòria dels campions, més que mai, per molt absurd que sembli, el cor té raons que la raó no entén.

Visca el Barça i visca Catalunya!!

Profunditats

He revisat el calendari i he acceptat la missió! He nascut per aquest tipus d'activitats suïcides, en aquesta frontera entre la vida i la mort és quan més viu em sento, i és una sensació que necessito per continuar, en un espècie d'absurd sacrifici en lluita amb mi mateix.

M'anirà bé escapar-me de la capital, tornaré inspirat, fet un superguerrer. Tampoc podia deixar al pare fer la proesa en solitari, hem d'aprofitar les poques coses en les que ens avenim i compartir. Aaai! La famííília, aquesta natural i al mateix temps estranya organització, que insisteix en donar una forma que em deforma.

Acabo de sortir de sociologia, hem començat bé: “-Accepta o rebutja en la mesura que sigui vàlid, no en funció de si és nou o vell” Freire. I també m'ha agradat el final: “en el neoliberalisme no es vota, es fa el que ens manen”, en afirmació de tancament del mestre Esteruelas.

La reflexió obligada (encara que preferiria que simplement ens remogués, sense la necessitat d'una expressió verbal, transcendint a l'acció directa): no ens podem deixar enganyar pel brillant últim crit, al contrari, tinc la sensació de que tot va ha pitjor i el que importa no és la qualitat sinó l'aparença i el negoci. Millor l'audiovisual que mil paraules.

Continuarem indagant, reaccionant i excavant en les profunditats de l'ànima, l'univers.

*Atenció amb els enllaços, inperdibles!!

Les tecles adequades

L'ordinador esdevé l'eina fonamental, qui es pot permetre descuidar aquesta peça? Estem visquent la mort de l'escriptura analògica? El paper té els dies comptats, s'ha acabat recollir les idees al vol en qualsevol lloc i circumstància, el futur està en la tecla i la tecla a la butxaca, cap problema! Com a molt perdrem la lletra personal, estandaritzarem en times new roman o com a molt, els més atrevits, en alguna novetat d'última tecnologia.

Em truca el pare per una activitat extrema de cap de setmana, 25 3000's en 24 hores, el centre excursionista fa 25 anys i ho vol celebrar amb aquesta bogeria. M'encanta! Anhelo l'escapada del ciment, però l'agenda m'encadena. Em puc permetre respirar?

Deliri. Cròniques dels últims dies

L'organització esdevé clau en aquest últim tram del curs. En un temps impossible s'han d'enllestir multitud de treballs excel·lents. No hi ha alternativa, l'única escapatòria és deixar el curs enllestit ara al juny, el primer llarg viatge m'espera a principis de juliol i necessito la llibertat d'exploració total sense cadenes de cap tipus, aquest és el propòsit i crec fermament, encara no sé ben bé com, ho aconseguiré.

Són les 9'10h, m'he adormit, però aprofito per escriure aquestes línies al metro, potser és això, encara que els plans no surtin com un havia previst, es tracta de tenir la capacitat de reformular la situació i extreure'n tot el profit, pensant en el que és i podria ser, més que en el que podria haver estat, no pot haver-hi espai pels mals pensaments, tan sols es pot tirar endavant.

Resem.