Problemàtiques educatives. Reptes del sistema educatiu a Catalunya i Europa.

Un dels problemes més arrelats en la nostra cultura és el de cuidar les aparences sense descobrir la causa verdadera i nucli dels problemes.

L'educació està condicionada per la política i la política als interessos econòmics. No estem educant per ser millors persones sinó per esdevenir més competitius econòmicament, a qualsevol nivell, entre companys o països.

Diners i competició, dues espècies picants que sovint ajuden a treure el pitjor de cadascú.

La veritable lluita ha de ser amb un mateix. Els millors són aquells que havent-se superat ajuden a pujar la mitjana.

 

L'educació doncs, hauria d'anar abans que la política. Només ben educats pot existir una verdadera diplomàcia que treballi pels interessos del poble i no pels d'un mateix. Vivim en un estat de mercantilització generalitzada on tot es pot comprar o mesurar amb diners. Si volem avançar no podem seguir així, és una qüestió d'educació.

 

Però tenim l'obligació de ser realistes i treballar amb el que tenim. No en traiem res de preparar un model ideal que mai es portarà a terme, sinó que hem de modelar el que tenim sobre la taula (encara que se m'escapi el romanticisme).

Reptes:

1) Inversió: «Una educació cara pot no ser bona, però una bona educació no és mai barata.» Coombs, H.

2) Suprimir el fracàs escolar (fracàs del sistema). L'educació és la base del comportament humà. La cultura, amb tota la seva amplitud, és el que ens permet el ple desenvolupament de la vida: personalitat, capacitats i possibilitats de l'individu social. L'educació general bàsica ha de proporcionar una formació integral, aportant les eines que facilitin que cadascú trobi el seu lloc i conseqüentment el seu propi desenvolupament (benefici global).

Educació (valors) + Ensenyament (competències) = Realització personal (creixement, felicitat) = Progrés col·lectiu.

3) Treball dels valors i conducta primària, base d'un comportament positiu i constructiu (cohesió social): Respecte, comunicació, convivència, intercanvi complementari, responsabilitat, autonomia... Amor (Força atractiva que ens uneix. Plató)

4) Revisar els continguts curriculars i els mètodes pedagògics i didàctics. L'ensenyament ha de despertar l'interès dels alumnes (estimulant). Establir un marc que promogui la creativitat i la innovació pedagògica i organitzativa.

Hem de proposar un currículum interessant i útil, que aporti amplitud de visió al alumne, mostri el divers ventall d'opcions i faciliti el descobriment de les seves aptituds o posicions, on cadascú se senti més còmode i pugui esprema al màxim les seves capacitats i potenciar-les.

Pràctica del temps total, fondre les barreres que existeixen actualment entre el treball, l'estudi, l'oci... gaudint plenament de les nostres vides en tot moment. Cultivant la felicitat obtenim la màxima qualitat.

5) Compromís seriós de les institucions en proporcionar un ensenyament públic de qualitat. Verificar i comprovar el bon funcionament, sense que l'autonomia i la creativitat dels bons professionals es vegin disminuïdes per nombrosos controls i normes (equilibri).

6) Resoldre disfuncions de la xarxa educativa. Esforç permanent d'adaptació. Diàleg i col·laboració.

Degut a la velocitat en la que es precipiten els canvis, necessitem un sistema educatiu flexible amb la capacitat d'adaptar-se a les necessitats socials concretes de cada indret i moment, resolent els problemes en la realitat en la que es produeixen, transformant-se amb ella mateixa.

El mecanisme ha de ser dinàmic, amb la capacitat de renovar-se i reciclar-se contínuament, proporcionant una plataforma (espai) que permeti evocar i recollir noves idees i treballar-les conjuntament.

Realitat = Veritat = Anàlisi = Comprensió = Transformació

Alta participació i col·laboració. S'ha de facilitar un marc estable però flexible, que reconegui les bones pràctiques i habiliti eines per facilitar i estimular canvis. Tot el sistema educatiu, no europeu ja, sinó mundial, ha de nodrir-se dels últims avenços col·laborant tots junts en la construcció d'un món millor. Nous mecanismes, noves experiències, noves idees, compartir-ho tot afavorint la construcció plural, diversa i d'enriquiment mutu, pel progrés global de la humanitat.

7) Potenciar el diàleg escola, professors, estudiant i família.

El sistema ha de preveure que si els pares no poden dedicar-se als fills (error econòmic-social), una part important dels estímuls i educació que haurien de rebre per aquesta banda no arriben. Si no són treballats per un altre costat, entrem en un espiral d’ineficàcia.

Els nous reptes educatius per tant, no són solament escolars, sinó que els trobem a la família, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la feina i a la societat. En totes i cada una de les parts subjectades pel sistema.

8) Personal altament qualificat. Els professors, en actualització contínua, han de ser exemples de prestigi i confiança.  Són els educadors del futur, i del futur en depenen les condicions de vida.

L’actuació del professorat representa una gran diferència en el rendiment dels alumnes.

Fonts consultades:

La crisi dels sistemes educatius europeus, informe de “la Caixa”.

Bases per a la nova Llei de l'educació de Catalunya.

Entrevista amb Ernest Maragall: La convocatòria d’una vaga és una reacció excessiva.

LA PEDAGOGIA LÚDICA: UNA OPCIÓN PARA COMPRENDER. V Congreso Nacional de Recreación 
Coldeportes Caldas / Universidad de Caldas / FUNLIBRE Noviembre de 1998. Manizales, Caldas, Colombia.

Trilla, J. (coord.) 2007. El legado pedagógico del s.XX para la escuela del s.XXI, Barcelona, Graó.