Directament i sense preàmbuls qualifico aquesta assignatura com la més brillant del semestre. De difícil digestió, per les condicions inhumanes de l’agenda, d’àmplia perspectiva, per les possibilitats i reflexions que ha obert, esgotadora, per la quantitat de treball que ha generat, però de realment vàlida, interessant i necessària, encara que hagués estat millor gaudir-la en una major amplitud de temps i preparar-la des de la vessant de l’alumne tal i com es mereixia. Encara que aquesta ja sigui una sensació familiar en aquests temps de corre-cuita universitària.
Admiro la capacitat de portar la classe. Dinàmica, participativa, estimulant, amb gran quantitat de recursos, introducció de les noves tecnologies, d’enfocar i plantejar els continguts, i la capacitat d’estar al dia improvisant sobre l’actualitat.
El blog ha estat un fantàstic fil conductor, perfecte estratègia per presentar materials adicionals, punt de trobada, recapitulació dels passos seguits, en definitiva com ha plataforma de referència, amb la possibilitat de ser una feina pública i lliure a la que tothom pot accedir. De gran valor.
Amb la Wiki, interessant forma d’elaborar un text i plataforma de trobada, i la WebQuest, com ha recurs formatiu, hem descobert interessants possibilitats de l’ambigua tecnologia actual, oferint més amplitud al nostre repertori de possibilitats.
També reconec com a bàsic l’estudi de casos, per entrenar-nos en la millor solució. De fet és el nostre objectiu, millorar l’educació que respirem i salvar el món.
Potser he trobat ha faltar una mica més d’opinió professional i de resposta a les tasques realitzades, contrast fonamental per afinar el rumb cap a pedagog.
Els pilars de l’assignatura han estat: Coneixa la realitat, contrastar-la, defensar el que sigui mitjançant la seva argumentació, donant profunditat i estructura al nostre discurs, pensar en una sèrie d’aspectes que no poden passar-nos per alt i posicionar-nos, escollint quins son els colors amb els que ens agrada pintar.
La meva reflexió sobre tot plegat és que encara estic lluny de l’ordre i la feina tot just acaba de començar, caldrà insistir i molt, però no ens rendirem, seguirem lluitant cap a la metamorfosi de la papallona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada