He revisat el calendari i he acceptat la missió! He nascut per aquest tipus d'activitats suïcides, en aquesta frontera entre la vida i la mort és quan més viu em sento, i és una sensació que necessito per continuar, en un espècie d'absurd sacrifici en lluita amb mi mateix.
M'anirà bé escapar-me de la capital, tornaré inspirat, fet un superguerrer. Tampoc podia deixar al pare fer la proesa en solitari, hem d'aprofitar les poques coses en les que ens avenim i compartir. Aaai! La famííília, aquesta natural i al mateix temps estranya organització, que insisteix en donar una forma que em deforma.
Acabo de sortir de sociologia, hem començat bé: “-Accepta o rebutja en la mesura que sigui vàlid, no en funció de si és nou o vell” Freire. I també m'ha agradat el final: “en el neoliberalisme no es vota, es fa el que ens manen”, en afirmació de tancament del mestre Esteruelas.
La reflexió obligada (encara que preferiria que simplement ens remogués, sense la necessitat d'una expressió verbal, transcendint a l'acció directa): no ens podem deixar enganyar pel brillant últim crit, al contrari, tinc la sensació de que tot va ha pitjor i el que importa no és la qualitat sinó l'aparença i el negoci. Millor l'audiovisual que mil paraules.
Continuarem indagant, reaccionant i excavant en les profunditats de l'ànima, l'univers.
*Atenció amb els enllaços, inperdibles!!
5 comentaris:
ja anava sent hora k apareguessis eeeeeee, xd
estas fet tot un poema DmenT
muaka
aiaiaiaiaiai
volia dir tot un poeta DmenT...
sort k ja s'acaba el dia k estik fatal...
La poesia ets tu Renia Rasta!! Gràcies per considerar-me!! mmmua
m'has dit k sok poesia??
aaiaiaiaiaiiiii marc para k ultimament no pares de tirar-nos flors, al final me les quedaré totes i me les creuré, xdddd
k mako kes tot amb vosaltres :)
Publica un comentari a l'entrada