Eufòria col·lectiva. Quan l'ànima necessitava sortir, des de la finestra de casa, els meus crits trobaven resposta. Mai havia viscut un partit amb tanta intensitat, un moment històric, únic, que uneix i fa vibrar tot el carrer, la ciutat, l'univers ...i sento la màgia que suposa compartir aquests moments amb la multitud desconeguda, que per uns moments esdevé íntima germana de sofriments i festa sense control, que desbordi l'alegria! Ells som nosaltres, gaudim la glòria dels campions, més que mai, per molt absurd que sembli, el cor té raons que la raó no entén.
Visca el Barça i visca Catalunya!!
5 comentaris:
Copa, lliga i Champions!!!!!!!
A fondoooooooo!!!!
doncs jo esperava una dedicatòria més explícita eeeh! jajaja
doncs respecte al que dius, jo no sé per què però no em sento gens identificada amb l'euforia col·lectiva... potser perquè no vull.
i puuuuuuuuunt! (al pur estil Marc)
jojojojojjo
Càrol tu és més x contradir a la massa social k un altre cosa....k sabem k et va encantar k el Gutjohnsen (no se kom s'escriu, però així no...)et piqués l'ullet
Si dones si, a contracorrent com la truiteta més salvatge, en la minoria es cou el caldo.
Us estimo ReinesS!!
jijijiji k mako això del caldo, marc! i la truitetaaa oixxx tot ben a contracorrent!
i segur k tambe van així els petonets estel·lars!! jojojojojo
Publica un comentari a l'entrada