El desenvolupament de la Societat es vincula amb el seu desenvolupament econòmic, ambdues qüestions van estretament lligades a l'adquisició de competències digitals per part de la ciutadania.
En aquest capítol s’aporta una visió sobre la situació de les noves tecnologies a l'escola, el seu ús i l’impacta en la societat.
Gran part de la competitivitat de la nostra societat del coneixement es troba en la capacitat tecnològica dels seus treballadors, la majoria formats amb el sistema educatiu actual. L’educació tecnològica que reben els nostres estudiants és garantia d’una societat digitalment competitiva? El famós informe PISA només porta males notícies, l’educació i les infraestructures tecnològiques són deficients. Però no es tracta només d’aportar més ordinadors, sinó d’analitzar què volem ensenyar i si els mitjans existents, entre els quals hi ha el professorat, són els adequats.
El professor, que ha d’alliçonar els seus alumnes, ha estat format gairebé exclusivament amb l’ús d’un paquet ofimàtic i un sistema operatiu concret i en l’àmbit de l’usuari. Aquest professor pot provocar la reflexió sobre problemes, valors, usos i educació tecnològica?
La societat del coneixement demana a través de la ràpida creació i obsolència del coneixement, una veloç formació continua. Les noves tecnologies, mitjà amb la que es propaga, són l’eina que no pot girar-se en contra. Proporcionen aprenentatge dins i fora de l'aula, recursos digitals per a la comunitat educativa, millora dels processos educatius, possibilitats en la formació del professorat... i el preuat aprenentatge continu.
La tecnologia per una banda ens permet està connectats a les últimes tendències, l’últim crit, la informació més recent. Ens permet establir plataformes pel debat i la col·laboració, desenvolupant nous mecanismes de comunicació i possibilitats infinites per la realització d’exercicis, tan sols limitades a la creativitat del dissenyador. El problema recau en la necessitat imprescindible d’estar connectat, i això requereix altre cop inversió, i no solament en infraestructura, sinó sobretot en temps i capital humà que procuri noves idees i plantejaments. Conseqüentment, tot i que l'any 2006 la Unió Europea (UE) es va marcar com a objectiu reduir a la meitat la falta de competència digital entre els grups de persones en risc d'exclusió, és un privilegi que no està a l’abast de tothom, esdevenint una altra font de desigualtats amb el conseqüent risc de polarització segons l’accés o no a la informació. Continuem accentuant-les. Encara que, com sempre i en teoria, es prenen mesures.
I jo em pregunto, què se n’ha fet de la simplicitat, de la senzillesa que normalment envolta els moment màgics de la vida? No estem caient en l’excés?
El monstre necessita aliment i devora sense compassió des del seu naixement. És una arma de doble tall. Ens venen l’última tecnologia com el sistema infalible capaç d’operacions impensables fins aleshores i de màxima precisió. Mentida! La tecnologia falla, com el reflexa inevitable de l’incompetència estesa i la necessitat de l’imperi en obrir línies de nous ingressos en detriment de la satisfacció plena dels usuaris escollits. Sembla que no interessin els sistemes estables, que no donguin problemes, donant peu a la renovació continua, a la continua actualització, el menjar del monstre, promovent l’elit dominant i la desigualtat. I quan falla, es presenta indomable, perversa, capaç d’embogir qui té davant, insaciable, fins que de forma miraculosa recupera un inestable equilibri temporal. Plasma doncs la realitat humana, bategant l’herència dels seus creadors, d’error intrínsicament humà.
Internet, messenger, televisió, models d’èxit fàcil, bombardeig d’informació, missatges de la societat de consum, publicitat, pèrdua de valors, les modes, el que tots fan i el que també volem nosaltres, el poder dels valors de les masses, assumir el model que fomenta la competitivitat, mòbil, “play”...tic-tac-tic-tac Realment fa falta tanta màquina? No estem prestant com sempre massa interès al paper del caramel? Estem ja tan acostumats a rosegar plàstic. La vida ha de ser diversa, no ens podem especialitzar en màquines. La vida es viu en societat i s’ha d’aprendre d’ella, necessitem els grans mestres que cap pàgina web ens sabrà donar.
...wikis, moodle’s, fòrums, correus electrònics, blocs, webquests, recursos on-line, múltiples pàgines web, treballant amb el portàtil a qualsevol lloc de la facultat on la wii-fii no falla, ja és una qüestió de legítima supervivència, renovar-se, embogir o morir. Com sempre s’agraeix un ús moderat, sempre recordant el difícil equilibri en la societat de les batzegades. No ens en podem escapar, sinó avances amb ella estàs fora de sistema, ets un inadaptat! Aquest impuls, com sempre surt dels mateixos, el diós dinero obra nous mercats, té el poder.
Sobredosi. Una de les funcions més importants que indubtablement el mestre ha de desenvolupar és la de subministrar els continguts adequats, filtrar aquesta informació que ens desborda i col·laborar amb l’alumne. El temps és limitat, la dedicació intensa castiga el cervell, el mestre ha de facilitar els continguts interessants per l’assignatura limitant-los i classificant-los entre essencials i d’aprofundiment, així com els superflus. Aquests filtres previs de les fonts han de servir per facilitar als alumnes el desenvolupament d’unes bones tasques, optimitzant al màxim cada inversió possible d’un temps que cada cop és un bé més escàs.
...el fuego camina conmigo, Lynch, D.
