dijous, 28 de maig de 2009

Ziga-Zaga

Eufòria col·lectiva. Quan l'ànima necessitava sortir, des de la finestra de casa, els meus crits trobaven resposta. Mai havia viscut un partit amb tanta intensitat, un moment històric, únic, que uneix i fa vibrar tot el carrer, la ciutat, l'univers ...i sento la màgia que suposa compartir aquests moments amb la multitud desconeguda, que per uns moments esdevé íntima germana de sofriments i festa sense control, que desbordi l'alegria! Ells som nosaltres, gaudim la glòria dels campions, més que mai, per molt absurd que sembli, el cor té raons que la raó no entén.


Visca el Barça i visca Catalunya!!


dimecres, 27 de maig de 2009

Profunditats

He revisat el calendari i he acceptat la missió! He nascut per aquest tipus d'activitats suïcides, en aquesta frontera entre la vida i la mort és quan més viu em sento, i és una sensació que necessito per continuar, en un espècie d'absurd sacrifici en lluita amb mi mateix.

M'anirà bé escapar-me de la capital, tornaré inspirat, fet un superguerrer. Tampoc podia deixar al pare fer la proesa en solitari, hem d'aprofitar les poques coses en les que ens avenim i compartir. Aaai! La famííília, aquesta natural i al mateix temps estranya organització, que insisteix en donar una forma que em deforma.

Acabo de sortir de sociologia, hem començat bé: “-Accepta o rebutja en la mesura que sigui vàlid, no en funció de si és nou o vell” Freire. I també m'ha agradat el final: “en el neoliberalisme no es vota, es fa el que ens manen”, en afirmació de tancament del mestre Esteruelas.

La reflexió obligada (encara que preferiria que simplement ens remogués, sense la necessitat d'una expressió verbal, transcendint a l'acció directa): no ens podem deixar enganyar pel brillant últim crit, al contrari, tinc la sensació de que tot va ha pitjor i el que importa no és la qualitat sinó l'aparença i el negoci. Millor l'audiovisual que mil paraules.

Continuarem indagant, reaccionant i excavant en les profunditats de l'ànima, l'univers.


*Atenció amb els enllaços, inperdibles!!



dilluns, 25 de maig de 2009

Les tecles adequades


L'ordinador esdevé l'eina fonamental, qui es pot permetre descuidar aquesta peça? Estem visquent la mort de l'escriptura analògica? El paper té els dies comptats, s'ha acabat recollir les idees al vol en qualsevol lloc i circumstància, el futur està en la tecla i la tecla a la butxaca, cap problema! Com a molt perdrem la lletra personal, estandaritzarem en times new roman o com a molt, els més atrevits, en alguna novetat d'última tecnologia.

Em truca el pare per una activitat extrema de cap de setmana, 25 3000's en 24 hores, el centre excursionista fa 25 anys i ho vol celebrar amb aquesta bogeria. M'encanta! Anhelo l'escapada del ciment, però l'agenda m'encadena. Em puc permetre respirar?


Deliri. Cròniques dels últims dies


L'organització esdevé clau en aquest últim tram del curs. En un temps impossible s'han d'enllestir multitud de treballs excel·lents. No hi ha alternativa, l'única escapatòria és deixar el curs enllestit ara al juny, el primer llarg viatge m'espera a principis de juliol i necessito la llibertat d'exploració total sense cadenes de cap tipus, aquest és el propòsit i crec fermament, encara no sé ben bé com, ho aconseguiré.

Són les 9'10h, m'he adormit, però aprofito per escriure aquestes línies al metro, potser és això, encara que els plans no surtin com un havia previst, es tracta de tenir la capacitat de reformular la situació i extreure'n tot el profit, pensant en el que és i podria ser, més que en el que podria haver estat, no pot haver-hi espai pels mals pensaments, tan sols es pot tirar endavant.

Resem.