dimecres, 3 de juny del 2009

...de dins

Bé, tal i com la lila Carolina sol·licitava, em veig necessitat a fer una menció especial a les Senyoretes demenTs.

Les admiro tant com elles a mi. Potser més. Cap tecnologia s'acosta al seu ajust. És ben cert que l'home, en aquest cas dona, domina una màgia inexplicable. La visió del capvespre és tan sols per aquelles que es deixen portar per l'olor de la feina ben feta. Càlid i confortable l'especie que sembra els nostres camps és dolça i elegant. Subtil i persistent fins al florir, per ser recollida en la seva esplendor immortal i infinita ¿Sóc jo qui parla? ¿O l'esclau poderós que es sent lligat a la causa més noble? Persisteix...

                

              Cadascuna té una clau              si es parla en poesia.

    Dedicat a les flors          arquitectura de la meva dMent cia.

              m mua rc  rcC



2 comentaris:

Cris_Max ha dit...

Entrada maca per acabar aquest "express"-blog de l'assignatura!

***m*domene(h ha dit...

Sí, a mi també em semblava un final ben dolç i m'ha costat escriure després d'això, no sé si podré tornar a acabar tan bé, però... s'ha de probar. Aún hay más.