RememberS

Les classes s'han acabat. Torno ha viure a Sant Celoni. M'he tallat la barba i els cabells. Canvi de vida. Me n'entero que un altre company de primària ha criat, la força de la natura apreta fort a aquestes alçades, jo també sento el moviment de l'engranatge, però és una experiència que encara no pot arribar, primer m'hauré d'educar.

Torno al tren, ens coneixem de fa temps, segur que em trobava ha faltar. Vaig cap a Mundet, he quedat amb les dmenT's, les Reines de la Tecnologia, per enllestir l'últim treball.

Me'n recordo de l'últim dia de classe. M'ho vaig passar molt bé a la Fira, les nenes em tracten meravellosament, em fa molt feliç sentir-me estimat i poder regalar el meu amor sense traves, i amb la sort de guanyar el wifi sorteig!! ...mmm són tan maques!!

Una altra sorpresa del dia, va ser l'original biografia de la Lena, que enllaça perfectament amb la cita de Freire (de les Profunditats). 

L'últim avenç és sempre un progrés?¿O és la precària solució als problemes que l'últim crit genera, esdevenint una falsa i inútil pèrdua de temps, diners i mal de caps? Proposta: Despullem-nos en la simple nuesa del ser. La majoria de tot plegat són invents inútils que ens condemnen a una dependència artificial acumulada. Estem en crisi, el sistema cau pel seu propi pes.

A les 20h passades del mateix dia, me'n tornava cap a Mundet, amb la gent que s'ho passa bé mentre estudia, és la festa de fi de curs, no hi podia faltar, encara que tan sols em pogués permetre el tranze de la batucada final. M'encanten les nostres celebracions!! Són molt autèntiques. No us les podeu perdre.

És hora d'esmorzar.