Burocofarsa

No suporto els lladres de despatx, alimentant-se de la confusió del paper inútil.

Veig com es passen el mort i no existeix la responsabilitat. En aquesta farsa, venguda com a fórmula infalible, tan sols se'n cuiden de cobrar.

L'estafa s'evidencia al necessitar la seva ajuda, fins llavors tot és una camí de roses i somriures gentils, és la seva trampa, com qui caça qualsevol altra animal. I nosaltres ens diem persones?

El gran avantatge desapareix a lletra petita, no estem ben informats, ja se n'han cuidat, sempre falta un requisit imprescindible. És quan la solució esdevé també problema i ja estem caient en la desesperació. Sort que sempre es pot trobar algú que para la mà i t'ajuda ha sortir del forat més profund.

Bombes o paciència. Força i molta sort.

Cada banda té la seva versió i la veritat s'escurreix inexistent en el gel de paper i lletres. No vull ser així, no vull ser un d'aquests mercenaris, si mai m'hi veig empès tan sols desitjo ser-ne conscient per poguer-me'n escapar.